Cultura i patrimoni

El patrimoni de la Plana de l’Arc reflecteix la petjada de múltiples civilitzacions, des de l’art rupestre fins als vestigis íbers, romans i medievals, configurant un territori ple d’història.

Fes clic en els diferents punts del mapa interactiu per a consultar tota la informació.

Cultura i patrimoni

El patrimoni de la Plana de l’Arc reflecteix la petjada de múltiples civilitzacions, des de l’art rupestre fins als vestigis íbers, romans i medievals, configurant un territori ple d’història.

Església de la Mare de Déu de l’Assumpció

Enllaç a Google Maps

Aquesta església vestida de fortalesa va ser edificada en 1614 al cim del turó sobre el qual s’assenta el poble de Benlloc. L’església és de tipus basilical amb façana renaixentista. Amb el creixement de la població i l’ampliació de la muralla en 1650, l’església i el seu campanar queden adossats a la muralla i, per això, aprofitant la seva situació estratègica i l’aspecte de torre amb els seus 20 metres d’altura, és molt possible que el campanar s’utilitzara en tasques defensives o de vigilància. Si tens la curiositat per veure una de les campanes més antigues de tota la Comunitat Valenciana, només has de prendre aire i ascendir per l’escala de cargol de 150 escalons que et portarà a la planta de campanes. Com a premi per la teua gesta, podràs gaudir d’una de les vistes més espectaculars de Benlloc.

Ermita de l’Adjutori

Enllaç a Google Maps

Els patrons de Benlloc, Abdon i Senen, coneguts com a “sants de la pedra”, protectors dels camps davant tempestes i calamarsa, són co-titulars d’aquesta ermita construïda en 1445. En 1498, una curiosa volta del destí atorga el privilegi en la titularitat a la Mare de Déu de l’Adjutori. Conta la tradició que la devoció a aquesta verge la inicien uns mariners portuguesos agraïts pel bon vent que havien tingut en el seu viatge. L’edificació actual, barroca i sobria, és una ampliació del temple que data de 1942. Rodejada de zona recreativa i arbolat, l’ermita té consideració de Bé de Relevància Local amb la categoria de Monument d’Interès Local.

Ermita de Loreto

Enllaç a Google Maps

Ja a les afores de Benlloc, junt a la CV-156 en direcció a Vall d’Alba es troba l’ermita dedicada a la Verge de Loreto. Es tracta d’un petit i bonic temple, construït en mamposteria amb reforços de sillares als costats i coberta de teules a dues aigües, la façana de la qual ha estat restaurada recentment. L’ermita va ser construïda a instàncies del parròquies Salvador Andreu, que en 1666 va sol·licitar llicència al vicari general de Tortosa, Pedro Mártir Aycart. La primera missa se celebra en 1698 i aquí reposen els restes del seu promotor com certifica una làpida a la façana.

Quartico

Enllaç a Google Maps

Marca aquesta parada en la teua visita i regala’t algunes de les vistes més espectaculars del paratge natural del Prat de Cabanes-Torreblanca i el mar. El Quartico és una partida rural situada a 9 Km del terme municipal de Benlloc que té el seu origen en l’època dels repartiments derivats de la reconquesta. Conformada per un reduït grup de masies, destaca una petita ermita neogòtica i un calvari. Ambdós foren construïts per un particular que les cedí a la població en agraïment per la salvació del seu fill.

 

Vía Augusta

Enllaç a Google Maps

Texto Vía Augusta

Arc Romà de Cabanes

ARC ROMÀ

enllaç a Google Maps

Conta la llegenda que una gran lluna sigil·losament va veure construir en una sola nit l’Arc de Cabanes. Els pobladors d’aquestes terres, sorpresos, el van descobrir poderosament erecte, al dia següent, sense conèixer la seva procedència. Aquest monument de l’Imperi Romà, del segle II d.C., amb l’estructura d’un arc triomfal, murmura, encara, secrets que podem sentir a prop dels seus grans blocs de pedra calcària. Realitzat amb sillares de granit units sense argamassa, es conserven els pilars sobre els quals recolza. Situat a 2 km de Cabanes i sobre la Via Augusta, hui Camí dels Romans, és una de les peces més rellevants del patrimoni arqueològic valencià.

Portal de Sitjar

Patrimonio, Puerta de Sitjar, Cabanes (1)

enllaç a Google Maps

A qui deus el teu nom? A un avantpassat, a un paratge natural, al cinema? El Portal de Sitjar se’l deu a l’emplaçament en què es troba, pura màgia: “Sitjar: lloc abundant en silos”. Antigament, la plaça constituïa un silo subterrani per custodiar les recaptacions i recol·leccions. Traspasses el portal i sents el batec de la pedra que t’explica la seva història, petjada del conjunt de muralles i reductes fortificats que protegiren, durant l’Edat Mitjana, Cabanes. Dels 4 grans portals construïts en el segle XIV i conservats fins a 1857 que donaven accés a l’antiga alqueria, el Portal de Sitjar, que comunica la plaça del Sitjar amb el carrer del Carmen, manté la seva lleugeresa i reclama ferma la nostra mirada.

Ajuntament / Palau Municipal

enllaç a Google Maps

Els materials inerts són, sense dubte, el cor dels segles. La pedra, el ferro i la fusta reflecteixen l’essència de l’antic Palau dels Bisbes de Tortosa que alberga, hui, l’Ajuntament. L’exterior d’aquest edifici del Gòtic Valencià construït en el segle XV i ubicat a la plaça de l’Església, interpel·la la nostra atenció amb la seva arcada volcada sobre el carrer Sant Mateu o la seva finestra amb arcs trilobulats. Sota l’arcada es troba l’antiga presó d’homes i a l’interior, la de dones. Aquest edifici, escenari de tants segles, ha sentit de prop el bombardeig de la Guerra Civil al quedar part de la seva façana completament enderrocada. Per fortuna, l’esforç de Cabanes li ha tornat la seva bellesa original i fins i tot ha tret a la llum detalls arquitectònics ocults durant segles.

 

Torre La Sal / Torre de vigilància

enllaç a Google Maps

La sal és la única roca comestible per l’ésser humà i, a Cabanes, és, a més, una platja i una fortalesa. Torre La Sal és una gran vigia que comparteix nom amb la platja i evoca les salines de la zona. Cabanes compta des finals del segle XV i principis del XVI amb cinc torres defensives que formaven part de l’entramat de torres de la costa valenciana. La seva estructura és de planta quadrada amb 6,50 metres d’ample. Disposa de sillares a les cantonades i de mamposteria irregular en la resta de la construcció. Aquestes torres, que jalonen hui la costa, estaven construïdes estratègicament al llarg del territori i entre elles es comunicaven mitjançant foc i senyals de fum per avisar dels atacs dels pirates.

 

Ermita-Fortalesa d'Albalat i Castell d'Albalat

enllaç a Google Maps

El seu nom d’origen àrab, “Al-balat”, significa “cami empedrat”. Baix dels peus del castell trobem la seva Església-fortalesa, originàriament dins del seu recinte emmurallat i dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció. El conjunt està construït en maçoneria, sillarejo i sillares per reforçar les seues cantonades. Els cossos de l’absis i la torre són afegits posteriorment, l’últim probablement al segle XVI, coincidint amb el procés d’intensa construcció de torres en el litoral valencià davant l’amenaça pirata.

 

Castell de Miravet

enllaç a Google Maps

Viure en el temps és, de vegades, un somni amb pell de realitat! D’origen musulmà, com revela el número màgic tres, posseeix: alcassaba, albarca i poble. El castell de Miravet va ser conquerit pel Cid i més tard va pertànyer als dominis de Pere I. A més de les torres i muralles de finalitat defensiva, destaca la bona conservació dels aljubs, els carrers i les cases, així com els restos de l’antiga església dedicada a Sant Martí i Sant Bartomeu, en la qual encara poden apreciar-se els arranques dels arcs apuntats i de mig punt, així com el mur de la quibla amb el mihrab al centre que demostra que abans de ser església va ser utilitzada com a mesquita. Impossible no transportar-se a una altra època quan la visites!

 

Església de Sant Joan Baptista

enllaç a Google Maps

L’Església Parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII, destaca per la seva colossal façana barroca en la qual trobem una gran escultura del sant, patró de la població, i obra de l’escultor Cristóbal Maurat i Marco, veí de Cabanes. L’interior, també barroc, de tres naus, amb espaiós creuer i una gran cúpula, constitueix el segon temple més gran de la Diòcesi de Segorbe-Castelló. Té un robust campanar on s’ubica la campana més coneguda com La Grossa, una peça única i molt apreciada pels veïns de Cabanes. A l’interior alberga obres dels pintors castellonencs Traver Calçada i Gabriel Pastor Sanchis. I estan ubicades les col·leccions museístiques de la Parròquia i de la Mare de Déu de Les Santes, grans atractius culturals de Cabanes.

 

Ermita de Les Santes

enllaç a Google Maps

Se la coneix popularment com l’ermita de les santes Àgueda i Llúcia. La tradició conta que en aquest lloc, les santes es van aparèixer a un ermità per encomanar-li la construcció d’una ermita. Les santes màrtirs comparteixen la titularitat amb la patrona de Cabanes, la Mare de Déu del Bon Succés o Mare de Déu de les Santes. L’ermitge és un conjunt extens i abarrotat d’edificacions que inclou l’ermita, la vivenda per a l’ermitany i una espaiosa casa-hostal. L’interior és d’una sola nau. Al costat dret està la capella de la Mare de Déu del Bon Succés, amb la seva imatge. Els llocs d’honor en l’altar major del presbiteri estan reservats per a les imatges de les santes Àgueda i Llúcia, de les quals també es conserven unes relíquies.

Jaciment arqueològic Mortórum

enllaç a Google Maps

Aquest poble, descobert el 1915, va estar habitat entre fa 4000 i 2500 anys, és a dir, en els períodes de l’Edat del Bronze i el Ferro Antic. La majoria de les estances del poble estaven destinades a magatzem, i només unes poques eren vivendes o zona noble. Els objectes recuperats en el jaciment mostren una gran vinculació comercial amb els fenicis, dels quals aconseguien objectes metàl·lics de ferro, plom i altres aleacions, així com vi transportat en ànfores, un producte fins al moment desconegut i ràpidament molt apreciat en l’època. A uns 300 metres del poble es localitzaven les restes d’un sepulcre funerari que va ser utilitzat en el segon mil·lenni abans de Crist per dipositar els difunts probablement del poble del Mortórum. Les excavacions van permetre recuperar restes humanes d’almenys cinc individus, si bé van poder ser bastants més els dipositats en ella. És especialment interessant ja que representa un tipus d’enterrament de tradició megalítica, únic a la zona de Castelló i zones limítrofes.

 

Ermita de la Mare de Déu de la Font

ermita de la mare de deu de la font-la torrre d'en domenech

enllaç a Google Maps

No et perdes l’ermita dedicada a la Verge de la Font, on es venera una imatge de pedra de 32 centímetres del segle XV. Ni més ni menys. Es tractava d’una Verge estant que ofereix la singularitat de portar el Nen al seu braç dret. La Verge portava corona real, flordelisada i cabellera partida que li queia abundant per damunt dels dos espatlles. La imatge va ser destruïda el 1936 i restaurada posteriorment amb suma delicadesa.

 

Església de Santa Quiteria

1-església sta.quiteria-la torre d'en domench-plana de l'arc

enllaç a Google Maps

L’església va estar annexa a la de Vilanova d’Alcolea fins al 19 de març de 1828, data en què es va erigir en parròquia. Està dedicada a Santa Quiteria. El temple antic resultava petit i el 1865 va començar l’edificació del nou en el mateix lloc, que consta d’una nau claustral d’ordre compost, amb capelles laterals.

 

Església vella o antiga de la Verge dels Desemparats

Cultura, Patrimonio, Iglesia Vieja de los Desamparados, Les Coves de Vinromá-2

enllaç a Google Maps

En el cim de la loma rocosa que acull el nucli antic de les Coves, donant l’esquena al riu, destaca l’església vella o de la Verge Maria dels Desemparats, antiga parròquia de la vila. Gòtica amb vestigis renaixentistes, l’església va ser primer mesquita, orientada de llevant a ponent, tal com la religió mahometana prescriu en la Suma i des de llavors mirant a la Meca. Baix el culte catòlic, el temple disposà de planta rectangular, arcs formeros i sostre de fusta a dues aigües. L’edifici es va ampliar progressivament en tres períodes constructius, des del segle XIII fins al XVII. Durant la Guerra Civil es va destruir gran part del temple. La valenta població covarxina va recuperar l’edifici que va acabar de restaurar-se el 1988. Actualment, acull actes culturals i és seu del Centre d’Interpretació de la Vila on es pot conèixer la història del poble a través de la col·lecció museogràfica.

 

Església de la Verge de l'Assumpció

Església-de-la-Verge-de-lAssumpció_Coves_de_Vinroma

enllaç a Google Maps

Què passa si una església se t queda petita? Doncs que construeixes una altra. I aquest és el començament de la història d’aquest temple, més cèntric i amb major capacitat que l’església de la Verge dels Desemparats. L’any 1744, l’arquitecte local Jaume Bort i Milià va realitzar els primers plànols. Andrés Moreno va projectar i executar les obres, fins que la Junta de Fabricació, el 1786, va nomenar a Bartomeu Ribelles Dalmau, que va fer un nou projecte per continuar amb la construcció. El conflicte entre la tradició barroca i l’academicisme neoclàssic batega entre les seues murs. Les obres continuaran fins al segle XIX. La destrucció durant la Guerra Civil va ser important, però es van respectar els altars neoclàssics i la decoració de l’interior. També, es conserva una important col·lecció d’orfebreria i ornaments litúrgics.

 

Ermita del Calvari

3-Ermita del Calvario-coves de vinroma

enllaç a Google Maps

¡Levant la mirada i observem aquest edifici de façana construïda per sillares labrats! La capella està dedicada al Sant Crist del Calvari i es pot distingir per la immensa cúpula de teules blaves que la cobreixen. Aquest temple és un dels pocs de planta octogonal que han sobreviscut. A l’interior, destaquen els frescos amb imatges de la Passió de l’artista Joaquim Oliet. Al tractar-se d’una ermita dedicada al Calvari, com és habitual abans d’arribar, trobem les diferents estacions del Vía Crucis on s’il·lustra la Passió de Crist.

 

Ermita de Sant Vicent

Patrimonio, Cultura, Ermita de Sant Vicent, Cuevas de Vinromá

enllaç a Google Maps

Que la cartelleria forma part de la nostra vida quotidiana és un fet clar. Sabem que aquesta ermita es va construir a principis del segle XVII, perquè a la part superior de la porta apareix la inscripció de l’any 1614. Tot apunta a que es va realitzar en commemoració del segon centenari del pas del Sant per aquestes terres. És un bé de rellevància local. El temple està construït en mamposteria, excepte l’arc de la porta i el final de la part dels contraforts, que són de sillares per millorar la solidesa estructural. La coberta consisteix en un sostre a dues aigües.

Casa senyorial Boix Moliner

Patrimonio, Cultura, Casa Señorial boix i moliner, Cuevas de Vinromá

enllaç a Google Maps

Les parets d’aquesta casa senyorial podrien nodrir-nos de mil relats gràcies a la seva longevitat. Visitar-la és esbrinar per la mirilla dels segles. Construïda a l’Edat Mitjana, consta de dues plantes i un soterrani. La planta baixa, de gran valor decoratiu i uns enormes finestrals per proporcionar llum natural, estava destinada als propietaris, i es componia de cuina, menjador, biblioteca i diverses alcoves. A la part superior hi havia dormitoris, terrassa, graner i les dependències del servei. El soterrani s’utilitzava per a la producció de vi i oli, amb un molí i premsa, a més de servir com a magatzem. L’habitatge es connecta per una gran escala central. Què no hauran vist aquells graons!

Font de Company

Patrimonio, Cultura, Font de Company, Cuevas de Vinromá

enllaç a Google Maps

La màgia de l’aigua, el seu poder i la seva força les trobem en aquesta font que data de 1885, segons apareix en un plànol de l’eixample més antic del municipi. La jerarquia de l’aigua i les seues connexions la preserven de possibles contaminacions. En primer lloc, hi ha un xorro per a ús humà, que permet omplir càntirs, ampolles o garrafes; més endavant trobem un abrevadero; després un rentador i, finalment, l’aigua sobrant es subministra als horts adjacents per regar. La Font de Company va ser, antigament, el lloc designat pels Jurats, on es trobaven els símbols del poder i justícia de la vila.

Portalet

COVES LLAVADORS-portalet-BertaAmaré

enllaç a Google Maps

Si et col·loques sota el Portalet sentiràs, probablement, el rumor d’una de les antigues entrades a la vila, l’única que es conserva del castell. Està format per un doble arc de mig punt on es mantenen la porta d’accés i 4 arcs en un punt de suport comú. Davant del porxo que formen els arcs trobem la imatge de Sant Roc, patró del poble. Era un lloc de trànsit per on accedien persones i mercaderies, i un espai destacat per allò que hui cridaríem fer xarxa.

 

Església de Sant Joan Baptista

1-Església Sant Joan Baptista-vall d_alba

enllaç a Google Maps

Construïda l’any 1902 en honor a Sant Joan Baptista i la Immaculada Concepció, compta a l’actualitat amb nous retaules de fusta, incorporats coincidint amb el centenari de l’Església. El projecte incloïa la instal·lació d’un retaul major, compost per tres blocs: el principal, a més d’allotjar les tres imatges existents a la parròquia, està format per un total de vuit talles del calvari en alt relleu. D’altra banda, en els dos laterals, l’obra incorpora sis retaules del viacrucis, tot realitzat en fusta de cedre tallada a mà.

Església de l'Assumpció (La Pelejaneta)

2-Iglesia de la Asunción (La Pelejaneta)-VALLD_ALBA

enllaç a Google Maps

Es va construir arran de la segregació de Vall d’Alba del municipi de Vilafamés l’any 1925.

Església Nostra Senyora dels Àngels (La Barona)

3-Iglesia Nuestra Señora de los Ángeles (La Barona)-LA VALL D_ALBA

enllaç a Google Maps

Ja existia al segle XVII (1688) una capella-ermita que, més tard, ja en ple segle XX (1921) es va ampliar a les noves necessitats del nucli poblacional, de manera que novament es va ampliar l’any 1976, quedant tal com es pot veure a l’actualitat. La parròquia de Nostra Senyora dels Àngels és un temple construït al nucli poblacional de la Barona, actualment dependent del municipi de Vall d’Alba, data de l’any 1959, i es va edificar sobre els restes de temples anteriors. Com a singularitats posseeix un arxiu censat en el Cens-guia d’Arxius d’Espanya i Ibero-Amèrica i destaca el llenç de la Mare de Déu seient amb Nen i Àngels, del segle XVIII, que es conserva en el seu interior.

Ermita de Sant Cristòfor

4-Hermita San Cristobal, Vall d_Alba

enllaç a Google Maps

L’ermita de Sant Cristòfor és una ermita de recent construcció que ens ofereix un pla perfecte per passar el dia. Està situada en un paratge de gran bellesa ecològica i ens ofereix unes vistes espectaculars del terme municipal. A més compta amb zona de paelleros, jocs infantils, piscina i allí es troba l’hotel i restaurant L’Ermita. Hi ha una bonica tradició que uneix a veïns i veïnes de la zona, i que acull a tots els visitants: arribar al paratge de la «montañeta» en romeria.

Conjunt Històric

1-Conjunto-Histórico-vilafames

enllaç a Google Maps

Un conjunt sol definir-se mitjançant una propietat que tots els seus elements posseeixen: en aquest cas, sens dubte, la bellesa. Aquest conjunt apareix envoltat per una muralla, realitzada durant el segle XIV, que engloba en el seu interior les diverses edificacions urbanes així com els edificis emblemàtics del municipi. Podem observar, en el traçat urbanístic, l’existència de dues zones diferenciades; la superior, amb carrers estrets i zigzaguejants, i la inferior, on els carrers són de traçat lineal, adaptades a la topografia. En 2005, es va declarar el conjunt Bé d’Interès Cultural.

 

El Castell

2-el-castillo-vilafames

enllaç a Google Maps

Aquest castell visibilitza en la torre central circular, les empremtes de l’arquitectura carlina del segle XIX, sent un dels pocs exemples a la Comunitat Valenciana. El seu origen és molt anterior. Situat al capdamunt de la vila, on es documenten indicis de poblament anterior, la seva utilització com a tal és d’origen andalusí. Conquerit per Jaume I en 1233, ha sofert diferents reformes al llarg de la seva història, i els seus vestigis més antics són del segle XIV; moment en què el mestre de l’Ordre de Montesa obliga la població de Vilafamés a reparar i reforçar les fortificacions del lloc.

Ermita del Calvari

3-Ermita-San-Ramón-calvario

enllaç a Google Maps

Levantat la mirada i observeu aquest edifici de façana construïda amb sillares labrats! La capella està dedicada al Sant Crist del Calvari i es pot distingir per la immensa cúpula de teules blaves que la cobreixen. Aquest temple és un dels pocs de planta octogonal que han sobreviscut. A l’interior, destaquen els frescos amb imatges de la Passió de l’artista Joaquim Oliet. En tractar-se d’una ermita dedicada al Calvari, com és habitual abans d’arribar, trobem les diferents estacions del Viacrucis on s’il·lustra la Passió de Crist.

Església de l'Assumpció

Patrimonio, Cultura, La iglesia de la Asunción, Villafames

enllaç a Google Maps

La seua construcció va començar en 1594, amb planta traçada pel mestre de la Seo de Tortosa, Martín de Mendoza i adjudicada per a la seua realització a Juan Palacios. En 1778 es reforma, prolongant-se el crucer amb la Capella de la Comunió i nou presbiteri. El retaule major, de principis del segle XVII, va ser traçat per Agustín Sanz i adjudicat a Bernardo Monfort.
Destaca la decoració pictòrica al fresc a la Capella de la Comunió i les peixines de la cúpula, obra de J. Oliet, així com interessants ornaments, orfebreria i sòcol de ceràmica valenciana del segle XVIII.

Església de la Sang

5-Iglesia-de-la-Sangre-vilafames

enllaç a Google Maps

L’Església de la Sang constitueix el primer recinte d’època cristiana de la localitat. Després de la conquesta de la vila pel rei Jaume I, es procedirà a la construcció d’aquest temple, dedicat a Santa Maria. En origen es tracta d’una església del tipus denominat de «reconquesta» dotada d’una nau de saló, amb arcs diafragma per sostenir la coberta de fusta, a doble vessant o, bé, plana. En la construcció inicial de l’església, s’aprofitaren una sèrie d’elements arquitectònics preexistents com són un aljub d’època hispano-musulmana, que serà utilitzat com a cripta d’enterrament, i part de la muralla.

 

Ermita de Sant Miquel

_6-La-ermita-de-San-Miquel,-Villafames-

enllaç a Google Maps

Texto Ermita de Sant Miquel.

Jaciment de l'Abric del Castell

7-abricdelcastell.jpg

enllaç a Google Maps

Un jaciment que provoca l’efecte WOW. Un abrigo, proper al castell, alberga un espectacular conjunt de pintura rupestre esquemàtica organitzat en 3 panells. El primer mostra un motiu compost format per una espiral i uns traços descendents que podrien representar un antropomorf, una esquematització d’una figura humana. El panell central conserva restes de cercles concèntrics que podrien formar part d’un oculat de grans dimensions. En el tercer panell es localitzen motius que semblen organitzar-se al voltant d’un oculat representat en posició central, a l’esquerra, sèries de puntuacions i barres roges i blanques, i, a la dreta, dos tectiformes.

 

Poblat íber Els Estrets – El Racó de Rata

8-Poblado-Íbero-Els-Estrets-–-El-Racó-de-Rata

enllaç a Google Maps

El jaciment arqueològic d’Els Estrets-el Racó de Rata, que data entre els segles III-I a.C., dins del període anomenat Ibèric Tardà, es troba sobre l’espoló sud-oriental del Tossal d’en Bosch. Destaca del poblat una potent muralla a la qual s’adossen torres quadrangulars i circulars. En el seu interior s’hi hallen carrers i habitatges amb parets que superen els 2 metres d’altura, indicant l’existència d’un pis superior; en elles s’han pogut documentar diverses zones de treballs domèstics com mòlt de cereals, magatzem, telers, etc., i restes humanes associades a rituals de protecció de les cases.

 

Camp d'aviació

9-Campo-de-aviación

enllaç a Google Maps

Entre 2017 i principis de 2018, l’Ajuntament de la localitat va promoure un projecte de posada en valor dels vestigis encara conservats de l’aeròdrom. Aquesta iniciativa, que ha comptat amb el treball d’arqueòlegs i especialistes en història militar, ha donat com a resultat la creació d’un gran espai a l’aire lliure concebut com un museu, en el qual es pot comprendre millor el desenvolupament de la guerra aèria a l’est peninsular mitjançant la visita als restes del camp. Entre els restes conservats hi ha diverses zones de trinxeres transitables, un barracó de cuines, la torre de telecomunicacions, el refugi antiaeri de l’Estat Major, un refugi elemental, un polvorí, etc. A aquests se’ls sumen els perfils a mida real d’un pilot de la Legió Cóndor i un *Polikarpov I-15 o una placa d’homenatge, entre d’altres. Cal destacar també que tot el conjunt compta amb panells d’informació en diversos idiomes, zona d’aparcament i picnic.

 

Església de Sant Bertomeu

esglesia sant bertomeu-1-vilanova-la plana de l'arc

enllaç a Google Maps

Aquesta església va ser construïda al segle XVII exactament al mateix lloc on s’alçava el castell i fent coincidir l’absis amb el de l’església actual. Al llarg del segle XVIII va patir diverses reformes que li van donar la seva actual configuració. El 1740 es va realitzar la portada clasicista que ara veiem. Al seu centre i en una fornícula destaca la imatge de Sant Bartomeu, patró de la població. L’església és de tres naus. Es conserven algunes peces d’orfebreria; entre elles un calze del segle XVI. A més d’espectaculars campanes com la de Sant Bartomeu de 1820 amb un diàmetre de 105 cm, una alçada de 80 cm i un pes de 680 kg, a la torre també trobem el mecanisme que feia funcionar el rellotge de 1892 donant-li corda.

Calvari

calvari-2-vilanova-la plana de l'arc.jpg

enllaç a Google Maps

L’ermita del Calvari de Vilanova d’Alcolea té 14 capelles al seu voltant i va ser construïda, entre els segles XVII i XVIII, per iniciativa dels franciscans. El Calvari representa la reproducció de l’itinerari del “Via Crucis” de Jerusalem. Així, al peu de la pendent, comença la primera estació amb la seva capella de pedra tallada i dins hi ha una pintura sobre ceràmica on està representada la condemna de la mort de Jesús. A mesura que es va pujant per les parcel·les escalonades recorrem onze capelles, decorades amb ceràmiques d’Onda i l’Alcora del segle XVIII. En arribar dalt, hi ha una explanada on està la capella del Calvari amb el Crist crucificat presidint l’altar major. Aquesta és la dotzena capella. Fora a la dreta, hi ha dues capelles més que completen el Via crucis.

Tram de la Via Augusta

vilanovadalcolea_quever_viaaugusta2

enllaç a Google Maps

¿Sabíeu que l’autopista del Mediterrani segueix, en molts trams, el mateix itinerari que la Via Augusta? Passat i present s’uneixen en algo tan essencial com les comunicacions. Durant el domini romà s’estableix el sistema de comunicacions més perfecte de l’Antiguitat. Es va construir una xarxa de calçades o vies ràpides i segures que servien per enllaçar els punts més distants amb el centre de l’Imperi: Roma. Per ella, passaven funcionaris, mercaders, militars i altres viatgers. El tram que passa per Vilanova d’Alcolea unia Gades (Cádiz) amb Roma. Per aquesta ruta s’hi transportava oli, blat, cavalls, etc. I… que sapigueu que ja existia la senyalització, sí les senyals que ens acompanyen per trobar espais tan especials com aquest. Per exemple, a la partida d’Hostalot, trobem un miliaro o pedra mil·liar, que era una senyal informativa per calcular les distàncies en les rutes de comunicació més importants. Als baixos de l’ajuntament de Vilanova ho podem trobar exposat al públic.

Zona arqueològica Hostalot-Ildum

vilanovadalcolea_turisme_yacimiento-hostalot ildum

enllaç a Google Maps

Com en l’actualitat quan viatgem, a la Via Augusta es van construir mansions on els viatgers podien descansar o canviar els cavalls. Un servei perfectament establert que assegurava la comunicació regular de correspondència i encàrrecs. La mansió solia tenir planta baixa, rebedor, pati i jardí, habitacions per a viatgers, menjador, cuina i el magatzem. A la primera planta estaven les dependències dels propietaris. Tota una casa rural de l’època. Vilanova compta amb la mansió d’Ildum, a la partida d’Hostalot. Amb una excavació de 600 m², s’han documentat restes arquitectòniques i materials diversos que pertanyen als segles II i III de la nostra era, entre els quals destaca un enterrament corresponent a una dona jove, que tenia una mà situada al pubis, mentre que l’altra sostenia un petit got de vidre.

CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ
CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ
CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ
CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ
CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ
CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ
CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ
CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ CABANES VILAFAMES VALL D'ALBA BENLLOC VILANOVA D'ALCOLEA LA TORRE D'EN DOMÈNEC LES COVES DE VINROMÀ

Experiències

©Plana de l’Arc 2026 · web joanrojeski/meetz

Avís Legal Privacitat Galetes