Església vella o antiga de la Mare de Déu dels Desemparats

A la cúspide de la loma rocosa que acull el nucli antic de les Coves, donant l’esquena al riu, destaca l’església vella o de la Mare de Déu dels Desemparats, antiga parròquia de la vila. Gòtica amb vestigis renaixentistes, l’església fou primerament mesquita, orientada de llevant a ponent, tal com la religió mahometana prescriu en la Suma i des de llavors mirant a la Meca. Baix el culte catòlic, el temple disposava de planta rectangular, arcs formeros i teulada de fusta a dues aigües. L’edifici es va ampliar progressivament en tres períodes constructius, des del segle XIII fins al XVII. Durant la Guerra Civil es destruí gran part del temple. La valenta població covarxina recuperà l’edifici que acabà de restaurar-se en 1988. Actualment, acull actes culturals i és seu del Centre d’Interpretació de la Vila on es pot conèixer la història del poble a través de la col·lecció museogràfica.

Església de la Mare de Déu de l'Ascensió

Què passa si una església se te queda xicoteta? Doncs que construeixes una altra. I aquest és l’inici de la història d’aquest temple, més cèntric i amb major capacitat que l’església de la Mare de Déu dels Desemparats. L’any 1744, l’arquitecte local Jaume Bort i Milià realitzà els primers plànols. Andrés Moreno projectà i executà les obres, fins que la Junta de Fabricació, en 1786, nomenà a Bartomeu Ribelles Dalmau, que féu un nou projecte per continuar amb la construcció. El conflicte entre la tradició barroca i l’academicisme neoclàssic batega entre els seus murs. Les obres continuaran fins al segle XIX. La destrucció durant la Guerra Civil fou important, però es respectaren els altars neoclàssics i la decoració de l’interior. També, es conserva una important col·lecció d’orfebreria i ornaments litúrgics.

Ermita del Calvari

Alça la mirada i observa aquest edifici de façana construïda per sillares labrats! La capella està dedicada al Sant Crist del Calvari i es pot distingir per la immensa cúpula de teules blaves que la cobreix. Aquest temple és un dels pocs de planta octogonal que han sobreviscut. A l’interior, destaquen els frescos amb imatges de la Passió de l’artista Joaquim Oliet. Al tractar-se d’una ermita dedicada al Calvari, com és habitual abans d’arribar, trobem les diferents estacions del Via Crucis on s’il·lustra la Passió de Crist.

Ermita de Sant Vicent

Que la cartelleria forma part de la nostra vida quotidiana és un fet clar. Sabem que aquesta ermita fou construïda a principis del segle XVII, perquè en la part superior de la porta apareix la inscripció de l’any 1614. Tot apunta que es realitzà en commemoració del segon centenari del pas del Sant per aquestes terres. És un bé de rellevància local. El temple està construït en mamposteria, excepte l’arc de la porta i el final de la part dels contraforts, que són de sillares per millorar la solidesa estructural. La coberta consisteix en una teulada a dues aigües.

Casa senyorial Boix Moliner

Les parets d’aquesta casa senyorial podrien nodrir-nos de mil relats gràcies a la seva longevitat. Visitar-la és escurar per la gatera dels segles. Construïda a l’Edat Mitjana, consta de dues plantes i soterrani. La planta baixa, de gran valor decoratiu i uns enormes finestrals per proporcionar llum natural, estava destinada als propietaris, i es componia de cuina, menjador, biblioteca i diverses alcoves. A la part superior hi havia dormitoris, terrassa, graner i les dependències del servei. El soterrani s’utilitzava per a la producció de vi i oli, amb un molí i premsa, a més de servir com a magatzem. L’habitatge es connecta per una gran escala central. Què no hauran vist eixos graons!

Font de Company

La màgia de l’aigua, el seu poder i la seva força les trobem en aquesta font que data de 1885, segons apareix en un plànol de l’eixample més antic del municipi. La jerarquia de l’aigua i les seves connexions la preserven de possibles contaminacions. En primer lloc, hi ha un raig per ús humà, que permet omplir càntirs, ampolles o garrafes; més endavant trobem un abeurador; després un rentador i, finalment, l’aigua sobrer es subministra als horts adjacents per regar. La Font de Company fou, antigament, el lloc designat pels Jurats, on es trobaven els símbols del poder i de la justícia de la vila.

Portalet

Si et col·loques sota el Portalet sentiràs, probablement, el rumor d’una de les antigues entrades a la vila, l’única que es conserva del castell. Està format per un doble arc de mig punt on es mantenen la porta d’accés i 4 arcs en un punt de suport comú. A sota del porxo que formen els arcs trobem la imatge de Sant Roc, patró del poble. Era un lloc de trànsit per on accedien persones i mercaderies, i un espai destacat per al que hui coneixem fer networking.

Experiències

©planadelarc 2026 · web joanrojeski/meetz

Avís Legal Privacitat Galetes