Un conjunt sol costumar-se definir mitjançant una propietat que tots els seus elements posseeixen: en aquest cas, sens dubte, la bellesa. Aquest conjunt apareix rodejat per una muralla, realitzada durant el segle XIV, que engloba en el seu interior les diverses edificacions urbanes així com els edificis emblemàtics del municipi. Podem observar, en el traçat urbanístic, l’existència de dues zones diferenciades; la superior, amb carrers estrets i zigzaguejants, i la inferior, on els carrers són de traçat lineal, adaptades a la topografia. En 2005, es va declarar el conjunt Bé d’Interés Cultural.
Aquest castell visibilitza en la torre central circular, les empremtes de l’arquitectura carlista del segle XIX, sent un dels pocs exemples a la Comunitat Valenciana. El seu origen és molt anterior. Situat en el més alt de la vila, on es documenten indicis de poblament anterior, la seva utilització com a tal és d’origen andalusí. Conquerit per Jaume I en 1233 ha patit diferents reformes al llarg de la seva història, essent els seus vestigis més antics del segle XIV; moment en què el mestre de l’Ordre de Montesa obliga a la població de Vilafamés a reparar i reforçar les fortificacions del lloc.
¡Levantau la mirada i observeu aquest edifici de façana construïda per sillares labrats! La capella està dedicada al Sant Crist del Calvari i es pot distingir per la immensa cúpula de teules blaves que la cobreix. Aquest temple és un dels pocs de planta octogonal que han sobreviscut. A l’interior, destaquen els frescos amb imatges de la Passió de l’artista Joaquim Oliet. Al tractar-se d’una ermita dedicada al Calvari, com és habitual abans d’arribar, trobem les diferents estacions del Via Crucis on s’il·lustra la Passió de Crist.
La seua construcció va començar en 1594, amb planta traçada pel mestre de la Seu de Tortosa, Martín de Mendoza i adjudicada per a la seua realització a Juan Palacios. En 1778 es reforma, prolongant-se el crucer amb la Capella de la Comunió i nou presbiteri. El retaule major, de principis del segle XVII, va ser traçat per Agustín Sanz i adjudicat a Bernardo Monfort.
Destaca la decoració pictòrica al fresc en la Capella de la Comunió i peixines de la cúpula, obra de J. Oliet, així com interessants ornaments, orfebreria i sòl de ceràmica valenciana del segle XVIII.
L’Església de la Sang constitueix el primer recinte d’època cristiana de la localitat. Després de la conquesta de la vila pel rei Jaume I, es procedirà a la construcció d’aquest temple, dedicat a Santa Maria. En origen es tracta d’una església del tipus denominat de «reconquesta» dotada d’una nave de saló, amb arcs diafragma per sostenir la coberta de fusta, a doble vessant o, bé, plana. En la construcció inicial de l’església, s’aprofitaren una sèrie d’elements arquitectònics preexistents com són un aljub d’època hispano-musulmana, que serà utilitzat com a cripta d’enterrament, i part de la muralla.
L’Ermita de Sant Miquel és un exemple d’arquitectura religiosa senzilla amb fort arrelament local. Construïda en 1640 gràcies al llegat de Pere Albella, presenta una àmplia façana i un porxe porticat que invita al recolliment. Aquest espai, lligat a la devoció popular, manté viva la memòria històrica i espiritual del territori.
Un jaciment que provoca l’efecte WOW. Un abrigo, a prop del castell, alberga un magnífic conjunt de pintura rupestre esquemàtica organitzat en 3 panells. El primer mostra un motiu compost format per una espiral i uns traços descendents que podrien representar un antropomorf, una esquematització d’una figura humana. El panell central conserva restes de cercles concèntrics que podrien formar part d’un oculat de grans dimensions. En el tercer panell es localitzen motius que semblen organitzar-se al voltant d’un oculat representat en posició central; a l’esquerra, sèries de puntuacions i barres roges i blanques, i, a la dreta, dos tectiformes.
El jaciment arqueològic d’Els Estrets-el Racó de Rata, que data entre els segles III-I a.C., dins del denominat període Ibèric Tardà, es situa sobre l’espoló sud-oriental del Tossal d’en Bosch. Destaca del poblat una potent muralla a la qual s’adossen torres quadrangulares i circulars. En el seu interior hi ha carrers i vivendes amb parets que superen els 2 metres d’altura, indicant l’existència d’un pis superior; en elles s’han pogut documentar diferents àrees de treballs domèstics com a molí de cereals, magatzem, telars, etcètera, i restes humanes associades a rituals de protecció de les cases.
Entre 2017 i principis de 2018, l’Ajuntament de la localitat va promoure un projecte de posada en valor dels vestigis encara conservats de l’aeròdrom. Aquesta iniciativa, que ha comptat amb la feina d’arqueòlegs i especialistes en història militar, ha donat com a resultat la creació d’un gran espai a l’aire lliure concebut com un museu, en el qual es pot comprendre millor el desenvolupament de la guerra aèria a l’est peninsular mitjançant la visita als restes del camp. Entre els restes conservades es troben diverses zones de trinxeres transitables, un barracó de cuines, la torre de telecomunicacions, el refugi antiaeri de l’Estat Major, un refugi elemental, un polvorí, etc. A aquests se’ls suma els perfils a mida real d’un pilot de la Legió Còndor i un *Polikarpov I-15 o una placa d’homenatge, entre altres. Cal destacar també que tot el conjunt compta amb panells d’informació en diversos idiomes, zona d’aparcament i pícnic.
Experiències
Associació Intermunicipal de Dinamització i Promoció Econòmica de la Plana de l’Arc.
info@planadelarc.com
t. 964 657 032
Oficina de Turisme Cabanes
Plaça Església, 4
12180 Cabanes
t. 964 657 032
Oficina de Turisme Vilafamés
Plaça Ajuntament, 2
12192 Vilafamés
t. 964 329 970
Clima a la Plana de l'Arc
©planadelarc 2026 · web joanrojeski/meetz
Avís Legal Privacitat galetes