Compte la llegenda que una gran lluna sigil·losament va veure construir en una sola nit l’Arc de Cabanes. Els pobladors d’estes terres, sorpresos, el van descobrir poderosament alçat, l’endemà, sense conéixer la seua procedència. Este monument de l’Imperi Romà, del segle II dC., amb l’estructura d’un arc triomfal, murmura, encara, secrets que podem sentir prop dels seus grans blocs de pedra calcària. Realitzat amb carreus de granit units sense argamassa, es conserven els pilars sobre els quals recolza. Situat a 2 km de Cabanes i sobre la Via Augusta, hui Camí dels Romans, és una de les peces més rellevants del patrimoni arqueològic valencià.
A qui deus el teu nom? A un avantpassat, a un paratge natural, al cinema? El Portal de Sitjar se l’ha de al lloc en què es troba, pura màgia: “Sitjar: lloc abundant en silos”. Antigament, la plaça constituïa un silo subterrani per a custodiar les recaptacions i recoleccions. Traspasses el portal i sents el batec de la pedra que et conta la seua història, empremta del conjunt de muralles i reductes fortificats que protegiren, durant l’Edat Mitjana, a Cabanes. Dels 4 grans portals construïts en el segle XIV i conservats fins a 1857 que donaven accés a l’antiga alqueria, el Portal de Sitjar, que comunica la plaça del Sitjar amb el carrer del Carmen, manté la seua frescor i reclama ferm la nostra mirada.
Els materials inerts són, sense dubte, el cor dels segles. La pedra, el ferro i la fusta reflecteixen l’essència de l’antic Palau dels Bisbes de Tortosa que alberga, hui, l’Ajuntament. L’exterior d’este edifici del Gòtic Valencià construït en el segle XV i ubicat en la plaça de l’Església, interpel·la la nostra atenció amb la seua arcada volcada sobre el carrer Sant Mateu o el seu finestral amb arcs trilobulats. Sota l’arcada es troba l’antiga presó d’homes i, en l’interior, la de dones. Este edifici, escenari de tants segles, ha sentit de prop el bombardeig de la Guerra Civil al quedar part de la seua façana completament enderrocada. Per fortuna, l’esforç de Cabanes li ha tornat la seua bellesa original i fins i tot, ha descobert detalls arquitectònics ocults durant segles.
La sal és la única roca comestible pel ser humà i, a Cabanes, és, a més, una platja i una fortalesa. Torre La Sal és una gran vigia que comparteix nom amb la platja i evoca les salines de la zona. Cabanes compta des de finals del segle XV i principis del XVI amb cinc torres defensives que formaren part de l’entramat de torres de la costa valenciana. La seua estructura és de planta quadrada amb 6,50 metres d’ample. Disposa de carreus a les cantonades i de mamposteria irregular en la resta de la construcció. Estes torres, que marquen hui la costa, estaven construïdes estratègicament al llarg del territori i entre elles es comunicaven mitjançant foc i senyals de fum per avisar dels atacs dels pirates.
El seu nom d’origen àrab, “Al-balat”, significa “camí empedrat”. Sota els peus del castell trobem la seua Església-fortalesa, originàriament dins del seu recinte emmurallat i que està dedicada a Nostra Senyora de l’Assumpció. El conjunt està construït en mamposteria, sillarejo i carreus per a reforçar les seues cantonades. Els cossos de l’absis i la torre són afegits posteriorment, l’últim probablement en el segle XVI, coincidint amb el procés de intensa construcció de torres a la costa valenciana davant l’amenaça dels pirates.
Viure en el temps és, a vegades, un somni amb pell de realitat. D’origen musulmà, com revela el número màgic tres, posseeix: alcassaba, albarca i poblat. El castell de Miravet va ser conquerit pel Cid i més tard pertanyé als dominis de Pere I. A més de les torres i muralles de finalitat defensiva, destaca la bona conservació dels aljubs, els carrers i les cases, així com les restes de l’antiga església dedicada a Sant Martí i Sant Bartomeu, en la qual encara es poden apreciar els arranques dels arcs apuntats i de mig punt, així com el mur de la quibla amb el mihrab al centre que demostra que abans, com a església, va ser utilitzada com a mesquita. Impossible no transportar-se a una altra època quan ho visites.
L’Església Parroquial de Sant Joan Baptista, del segle XVIII, destaca per la seua colossal façana barroca en la qual trobem una gran escultura del sant, patró de la població, i obra de l’escultor Cristòfol Maurat i Marco, veí de Cabanes. L’interior, també barroc, de tres naus, amb espaiós creuer i una gran cúpula, conforma el segon temple més gran de la Diòcesi de Segorb-Castelló. Té un robust campanar on està ubicada la campana més coneguda com La Grossa, una peça única i molt apreciada pels veïns de Cabanes. En el seu interior alberga obres dels pintors castellonencs Traver Calçada i Gabriel Pastor Sanchis. I s’hi troben les col·leccions museístiques de la Parròquia i de la Mare de Déu de Les Santes, grans atractius culturals de Cabanes.
Es coneix popularment com l’ermita de les santes Àgueda i Llúcia. La tradició conta que en este lloc, les santes es van aparèixer a un ermità per encomanar-li la construcció d’una ermita. Les santes màrtirs comparteixen la titularitat amb la patrona de Cabanes, la Mare de Déu del Bon Succés o Mare de Déu de les Santes. L’ermitori és un conjunt extens i abigarrat d’edificacions que inclou l’ermita, la vivenda per a l’ermità i una espaiosa casa d’acollida. L’interior és d’una sola nau. A la banda dreta està la capella de la Mare de Déu del Bon Succés, amb la seua imatge. Els llocs d’honor en l’altar major del presbiteri estan reservats per a les imatges de les santes Àgueda i Llúcia, de les quals també es conserven unes relíquies.
AQUEST poblament, descobert en 1915, va ser habitat entre fa 4000 i 2500 anys, és a dir, en els períodes de l’Edat del Bronze i el Ferro Antic. La majoria de les estances del poblament estaven destinades a magatzem, i només unes poques eren vivendes o zona noble. Els objectes recuperats en el jaciment mostren una gran vinculació comercial amb els fenicis, dels quals aconseguien objectes metàl·lics de ferro, plom i altres aliatges, així com vi transportat en ànfores, un producte fins al moment desconegut i ràpidament molt apreciat en l’època. A uns 300 metres del poblament es localitzen els restes d’un sepulcre funerari que va ser usat en el segon mil·lenni abans de Crist per a dipositar els difunts probablement del poblament del Mortórum. Les excavacions van permetre recuperar restes humanes d’almenys cinc individus, si bé van poder ser bastants més els dipositats en ella. És especialment interessant ja que representa un tipus d’enterrament de tradició megalítica, únic a la zona de Castelló i zones limítrofes.
Experiències
Associació Intermunicipal de Dinamització i Promoció Econòmica de la Plana de l’Arc.
info@planadelarc.com
t. 964 657 032
Oficina de Turisme Cabanes
Plaça Església, 4
12180 Cabanes
t. 964 657 032
Oficina de Turisme Vilafamés
Plaça Ajuntament, 2
12192 Vilafamés
t.964 329 970
Clima a la Plana de l'Arc
©planadelarc 2026 · web joanrojeski/meetz
Avís Legal Privacitat Galetes